La platja era un pel més curta, la barra litoral s'havia desplaçat cap mar obert i el pendent de la platja era molt suau. Sobre la sorra no hi havia gairebé restes de petxines i ens va constar molt distingir la línia de marea alta.
Una vegada al laboratori vam tenir poca feina. Molt poques restes, la majoria fragments mesoplàstics laminars i algunes varetes. Davant d'això, la valoració de l'Arnau va ser molt clara: "no ha anat bé". A partir d'aquí va sorgir un debat molt interessant sobre si una recollida de mostres o un experiment científic podia anar bé o malament.
El Martí creia que els resultats eren els que eren i per tant ni bons ni dolents però segurament que un ecologista els hagués valorat molt bé i així ho van fer ells. Els motius de que la platja estigués tan neta segons l'Adrià o la Yolanda tenien a veure en que a l'hivern no hi ha tanta gent a la platja i per tant no s'embrutava tant. En definitiva la seva hipòtesis el que diu és que la brutícia no ve del mar sinó de terra.
La solució la van tenir tots molt clara: seguir recollint mostres per comprovar les primeres hipòtesis.
Hola nois i noies,
ResponEliminaHem semblem molt interessants les vostres reflexions sobre si els mostreig ha anat bé o malament. Plantejo algunes preguntes que us poden ajudar a reflexionar més sobre el tema.
Us heu preguntat que ha passat amb el temps atmosfèric i l'estat de la mar els dies abans de realitzar el mostreig?
El fet que hagi plogut o no pot alterar la presència de residus a la sorra?
Com podeu saber si els residus que trobeu són generats a la pròpia platja pels banyistes o bé els residus venen del mar?
us animo a continuar amb la vostra feina, ho esteu fent molt bé